Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dijous, 26 de maig de 2016

Treballeu i sigueu feliços (II)

Estudia. Però estudia allò que et serveixi per treballar. Treballa d'una feina de veritat. Troba temps per estudiar i tenir la feina que els altres no tindran. Estudia i treu millors notes que els altres. Els altres tindran la teva feina si no estudies i treus millors notes que ells. Dedica't a treballar i estudiar perquè has d'aconseguir-te un futur per tu. Tot per tu. Tota una feina, uns estudis i una vida on puguis fer tot el que vulguis mentre no treballes, mentre no estudies, mentre dura el teu temps lliure, temps que hauries d'aprofitar per estudiar i treballar.

No qüestionis. No preguntis. No negativitzis la situació. Qüestiona el que sigui qüestionable i pregunta només el que es pugui respondre sense alterar l'ordre natural de la vida. La ràbia pel futbol i per treure una nota pitjor que la del company. La derrota en la derrota és una victòria d'aquesta mateixa derrota, una més de la més gran fallida de la teva Història. Segueix els punts i no te'n surtis, surt-en quan t'ho diguin i abaixa el cap i vesteix elegant i presumeix de vida, tens la vida que vols perquè vols el que has de voler.

La teva felicitat és la teva feina. Si surts de la feina no ets feliç. Tot el que destorbi el petit ordre entre el que fa tothom i s'ha de fer i el que funciona trenca la teva felicitat.

Un grup de gent ocupava un espai buit i el van omplir d'infelicitat, de petites escletxes de coses que no entens ni en tens ganes perquè encara que han tingut més oportunitats que tu per ser feliços s'entesten a no ser-ho. Però ara enviaran uns homes armats a demanar-los que tornin a ser feliços. Treballeu i sigueu feliços.

dijous, 19 de maig de 2016

Treballeu i sigueu feliços (I)

Un nou dia se't presenta als morros. Una plantofada de vida a la cara, alegre, viscuda, idiota. La de sempre, la que et remet a l'instint més primari i majestuós de l'existència: mitja volta i que es llevin els gilipolles.

He obert l'app de feina una altra vegada, sense ganes i sense enzims. L'encís que em provoca veure el pas del temps al rellotge del telèfon és comparable el gust d'una nafra a redós de la llengua, una meravella de l'ésser, i tot i així és addictiu. No faria massa més en tot el dia. No n'hi ha cap necessitat. Vaig tirant amb el que tinc, que és poc, i no tinc cap pressa. Me'n vaig a pastar.

Estiro falsament les potes més enllà d'on m'hi arribaven els braços, perpetro uns estiraments semblants a uns escarafalls de granota epilèptica i obro el Twitter que per això he agafat el mòbil. Quatre tuits fastigosos i que si el tema aquell això i el tema altre allò i opinions molt interessants que el meu cos deleix per assimilar i execrar el més aviat possible. I tuits patrocinats, aquests són genials. Fan fàstic com un equip espanyol de segona divisió.

Ha sortit un d'infojobs, mostrant un vídeo previ de 8 segons on un pobre desgraciat enmig de La Meseta mirant el mòbil celebra amb llàgrimes als ulls no sé ben bé què. Que troba feina, suposo.

A cada oferta d'infojobs s'hi solen amuntegar unes 500 persones com a mínim en els primers 10 minuts. Aquestes ofertes es venen/se subhasten en un 90% dels casos per part de les ETTs, gestionades per personal poc qualificat i amb encara menys recorregut amb una consigna clara: són gestors de mà d'obra, no de recursos humans. De les 5.000 persones que ens hi apuntem ells en triaran 10 d'entre els 12 primers i ens faran una entrevista molt pautada.

El pobre desgraciat del telèfon està content. L'han triat per una entrevista o fins i tot l'han acceptat al lloc de feina. Un lloc de feina temporal susceptible de ser renovat pràcticament mes a mes sense cap mena de seguretat, i amb un tracte personal fugisser on no tens cap dret a saber què passa. Qui més qui menys tothom ha hagut de passar per aquesta situació complicada de futur incert amb poques sortides. És part de l'aprenentatge.

I una merda.

Juguen amb les teves necessitats, la teva situació i, sobretot, amb les teves impossibilitats. Et destrossen el pensament creatiu i t'aboquen a l'alienació i concreció de la felicitat en un únic punt: trobar una feina a l'aplicació del mòbil.

Seguim perdent.