Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dijous, 4 de febrer de 2016

Pollastre

L'ANC ha exhaurit el crèdit personal que tenia amb mi per dues causes principalment: una, l'aberrant campanya de menysteniment i pressió cap a la CUP i la seva militància i de suport explícit cap a JpS i la maquinària convergent, i dues, per l'abandonament indegut i deliberat de les tasques revolucionàries que se'ls havia confiat tant a la seva direcció com els seus militants. La primera no té més solució que fer dimitir la junta actual en bloc, demanar disculpes i tornar a començar. Com que això no passarà, em concentraré en la segona, que explico així: bloqueges un dia el país de dalt a baix i no ho aprofites més que per fer una foto? No ho ha aconseguit mai ningú, això! Coi, bloqueja-ho tot una setmana i veuràs com es mou tot!

Hem deixat l'independentisme a gent amb molt bones idees però no prou bones pel que realment hem vingut a fer. Hem arribat a la institució però no podem perdre el carrer. L'independentisme s'ha de mobilitzar a un altre nivell. Tenim una oportunitat, però, de tornar a prendre les regnes del nostre propi procés i dur l'independentisme altre cop al carrer i aquesta vegada a realitzar accions efectives. Com ara què? Un exemple:

La lluita sobre el control de l'aigua per al seu entorn és una lluita cabdal per desfer d'una banda el poder sobre el territori i de l'altra preservar aquest territori com un punt principal de cura del nostre país. La batalla per la preservació del delta de l'Ebre i la resta del riu ha de ser un punt de partida per prendre consciència altra vegada de com l'independentisme es deu a quelcom més que una pugna administrativa. Que la manifestació d'Amposta sigui una fotografia preciosa plena d'estelades no servirà de res si de tornada cap a casa no convertim en un reclam unànime la municipalització de l'aigua actualment en mans privades.

El deure de l'independentisme ara que té un govern afí a la Generalitat és iniciar una cadena d'esdeveniments que surtin de la base i que deixin les institucions superades per l'acció civil. La capacitat mobilitzadora de l'ANC, una màquina que no té ningú més, ha de deixar de ser una impressora fotogràfica excel·lent i començar a esdevenir una enclusa on s'hi amotllin a ferro els vincles entre el combat social metropolità, la lluita per una economia productiva i la necessitat d'un país nou on ho controlem tot i ningú no en quedi fora.

Començar per l'aigua, una gestió municipal que cal recuperar i que ens pot obrir una primera via cap a les victòries reals de l'independentisme més enllà de les urnes. Avançar poc a poc cap al control energètic i el canvi a distribuïdores elèctriques que no estiguin lligades als grans òrgans estatals; no és res de l'altre món. Deixar de pagar els impostos a la hisenda espanyola pot semblar una cabòria si no fos perquè 2.000.000 de contribuents de cop deixessin de pagar impostos directament a l'estat.

Aquest camí ha de servir per anar a una segona fase on, amb el control econòmic del país, pots:

-recuperar els serveis bàsics com sanitat i educació que ara et vens i descontroles, i en fas la teva fita política i ideològica: un país de tots i per tots.
-Exercir control absolut i eficient dels transports i logística del territori amb què 
-Gestiones directament el teixit productiu del país sense intervenir en l'economia, amb què 
-Resols el pànic a un bloqueig i guanyes en tot assegurat per un futur possible.

Això no passarà en dos dies. Ni 18 mesos. Però sense això el procés s'atura als despatxos i l'únic que hi hauria ara mateix és un canvi de papers.