Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

divendres, 17 de desembre de 2010

Si jo fos un gudari...

...faria un manual del bon gudari. Aquest és un post que sé que trenca la parsimònia del meu recés, i de pas la vostra tranquilitat, però se m'ha acudit i necessitava plasmar-ho. Doncs bé, la paraula gudari és una de les moltes paraules que em fan gràcia de les paraules que em fan gràcia de l'euskera. I perquè? Doncs perquè dóna molt de joc. I si no, heus ací lo qué.

El bon gudari primer hauria de parlar euskera i dur tautat al pit un mapa d'Euskal Herria gravat en plom. Fet això, només hauria de decidir-se per la Real o per l'Athletic, i gravar-se l'escut del seu equip amb un ganivet a l'espatlla. I seguir uns quants preceptes:

- El bon gudari no donarà mai la mà a un espanyol si no és per trencar-li o per fer-lo servir a l'Urrezko aizkora.

- El bon gudari no donarà mai cap petó a un espanyol si no és per arrencar-li la orella d'una mossegada.

- El bon gudari portarà una txapel·la tan gran com una escultura de Chillida.

gudari amb la pistola de butxaca


- El bon gudari dormirà tapat amb la Ikurriña. És més, utilitzarà la Ikurriña per estrangular el seu enemic.

- Quan el bon gudari es llevi a les 4, dels troncs que talli en farà una foguera per cremar els cadàvers que va fer la nit abans. I a sobre dels que quedin esmorzarà un bacallà sencer.

- Quan el bon gudari hagi acabat amb el marmitako, donarà el quedi als presoners de guerra abans de practicar l'aizkolari amb ells. Recodeu, un bon gudari mai no fa presoners.

I ja està. Tots sabeu que això és un post de broma, però per si de cas algú pogués ofendre's, remarcaré que com a bon carlí professo l'enteniment entre els pobles i la pau entre els homes. Tot i que vist així, ser un gudari queda com un ofici més rentable al de bandoler o el de falangista.

Finalitzo aquí el meu parèntesi vacacional esperant que hagueu fet unes rises. Vagi de gust.



Salut i peles!

divendres, 3 de desembre de 2010

Cinc estrelles i set defuncions


El que vam viure dilluns 29 de novembre va ser ESPECTACULÀ. No hi res a respondre. Cinc a zero i a disfrutar.

El que vam viure diumenge 28 de novembre va ser, com ho diríem, un thriller que bé podia acabar en calamitat i només va quedar en tragèdia, ja que que un partit ANTICATALÀ guanyi 18 escons al nostre puto parlament és una història que aviat donarà perquè arrepentir-se'n. Lo temps dirà.

Escric això perquè estaré un temps sense delectar-vos amb la meva ploma, el que segur que estàveu desitjant i que estareu agraïnt i disfrutant des de ja.

Fins aviat!