Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

divendres, 22 de maig de 2009

Pinya per als casposos (i més petiteta per als de TVE)


La xiulada a l'himne espanyol de la final de copa del dia 13 de Maig (Athlètic de Bilbao - FC Barcelona) ha passat a la història com la que no es va emetre pel canal estatal, tot i repetir-se després però sense el soroll de fons. A Madrid s'han aixecat tot tipus de veus demanant disculpes expresses de les institucions implicades, desde TVE (dimissió inclosa del realitzador) fins als clubs esportius. Que si no es pot permetre l'ultratge als símbols nacionals, que si què ens hem cregut els catalans i els bascos, que si no som més que una colla de salvatges, que si la nació mereix un respecte i que si la llibertat d'expressió té límits, etc. Reposta: España podria haver estat una gran nació si no ens haguessin tractat com gossos desde fa 400 anys; els espanyols no respecten els símbols catalans, com la llengua o el país, així que nosaltres no estem obligats a respectar ni molt menys escoltar l'himne d'un país que no ens estima, i que a sobre exigeix obediència a canvi d'un trosset de pastís. Jo estaria molt orgullós de ser espanyol. Tenim ciutats magnífiques, cultures mil·lenàries i gent maquíssima. Però, és clar, sóc català, sóc una província conquerida, sóc inferior. Així no puc ser espanyol. No se'ns han guanyat, no ens han vençut. És més, era un cony de partit de futbol, no em vinguin amb rancúnies de pa sucat amb oli. El problema era que el Madrid no jugava. Així que senyors, es mereixen una bona pinya per casposos i curts de gambals. I als de TVE, ja us val.

Avís - Previ eleccions europees

Proposta de participació a les eleccions: jo crec que si arribem al 40%, podem considerar que ha estat un èxit, tant pels mercantilistes com pels euroguais. El mercantilisme és aquella doctrina que considera "el poble" com una eina per assolir certs objectius pràctics (productivitat i poder). Exemple: dreta neoliberal i patronals. L'altra opció, els euroguais, són aquella comparsa de gent que de cop i volta es transforma en un ésser súper europeu i súper guai. Aquests són els únics que sentirem xerrar aquests dies, sobre si el món pertany a les plantes o sobre la gran passió europeïsta que professen dia a dia. Quin fàstic de polítics: Aznar, torna!! Almenys amb ell sabíem què no votar...