Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dimecres, 31 de gener de 2018

L'aldarull

La policia del nostre país,  aquella que un 17 d'agost es va guanyar per mèrit propi el títol de "la nostra policia", ha fet fora del voltant del nostre Parlament a un grup nombrós de persones que habitualment anomenaríem manifestants. Un manifestant és algú que considera que ha de fer sentir la seva veu en públic per reclamar quelcom públic i col·lectiu. Això que hi havia davant del Parlament aquest 30 de gener era una manifestació que exigia el compliment d'un pacte sargit per una força bruta un dia qualsevol de desembre, novembre, octubre i més enllà.

Vivim un estat d'excepció imposat per una voluntat política superior (en nombre i armes) i acceptat per una indefensió dolguda però assumida, que ens ha dut a un estat d'histèria col·lectiva que recorda a un estat de preguerra insofrible. A alguns se'ls acaben les ganes, la força i les paraules a canvi de seguir mantenint als nostres altars, dilapidats a força de cops de tancar els ulls, a una gernació de pollastres sense cap amb un sou pagat per independentistes i no independentistes.

La nostra policia ha hagut de foragitar els elements més alterats de la torba independentista, que demanaven per la resolució d'una batalla nominal i una discussió pueril que no resulta en res més que el desencant per degoteig de les intencions més fermes en aquests darrers ja 8 anys.

L'aldarull que esperàvem ha arribat de les mans d'una presa de decisions fallida, sense consens i sense contingut més enllà de l'eterna espera que un factor extern i externalitzant ens desllorigui de les nostres pròpies excuses.