Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dimarts, 29 de novembre de 2016

Saps?

una amiga em demana que publiqui això aquí. és la seva experiència personal, és la seva vida. ara per ara no vol fer públic qui és, però vol fer la passa d'explicar-ho.

Saps?
Després de 6 anys d’alliberar-me de la relació, he aconseguit tornar-ho a explicar sense ser jutjada. Sí, em vaig sentir dir que era una mentidera, exagerada, manipuladora, egoista, destrossa vides, que erets incapaç de fer alguna cosa similar, que havia estat una mala parella per no voler tenir relacions amb tu,... i un llarg etcètera que porto a sobre. Aquesta motxilla plena de barbaritats són les que em van fer callar, fer veure que no passava res, conviure a prop teu per no allunyar-te dels “amics” comuns, sobreviure a les crítiques,...
Realment, no estic segura de quin sentiment tinc cap a tu, però vindria a ser una barreja d’odi, decepció, tristesa i fàstic. Però ara, després de tants anys i obrir els ulls, aquests sentiments també s’han traslladat a aquells que t’han defensat i m’han humiliat com a persona. Gràcies a tots per destrossar-me la vida.
Per molt que tanqués els ulls a l’evidència, ara s’ha imposat la realitat. El cert és que vas començar abusant de mi, amb tocaments sense permís, i vas acabar violant-me repetides vegades, amb penetracions sense consentiment mentre dormia (com podia donar-te permís si no era conscient? Si no podia dir-te “SÍ”? Si no responia a les teves paraules?). Tot ho justificaves amb aquelles maleïdes frases: “Pensava que estaves desperta” o “ no siguis exagerada, són coses normals amb els nois perquè sempre en tenim ganes”. Les teves cruels paraules les tindré gravades dins meu durant molt de temps. Em vas fer servir per alliberar les teves ganes de sexe. Ets un monstre.
L’angoixa m’ofegava per dins sense poder respirar, però vaig trigar dos anys a dir-ho. Tot i així, la resposta va ser tan malparida que vaig seguir “perquè si ets la seva parella, ja té el teu consentiment”. I em vaig arrossegar mig any més fins que et vaig deixar un dia al despertar-me i trobar-te’m dins meu.
Dubto que tots aquells que vau dir-me les aberracions que vau deixar anar per la boca visquéssiu alguna sensació semblant. Però els farts de plorar que vaig tenir cada vegada que me n’adonava no ho sap ningú. I sí, ell va destrossar-me la vida, però vosaltres hi vau col·laborar.
Després de tot el que em vaig sentir dir al deixar-ho i explicar-ho, vaig callar fins ara. Per tant, parlo de 6 anys aguantant la càrrega emocional, no podent descansar quan dormo amb algú, tenint malsons i despertant-me als crits de “PARA”.
Les seqüeles són moltes més, però la que més us podeu imaginar és la dificultat de tenir relacions sexuals normals. Sí, és un problema, però si trobes les persones correctes, ho pots aconseguir. Tot i així, dubto que pugui viure sense totes les conseqüències, quedar neta del tot, perquè la feina de confiança que he de fer  és brutal amb cada persona nova que apareix a la meva vida.
M’heu intentat deixar sense forces entre tots, però crec que ara sóc més forta que mai. Alliberar-me de les cadenes i allunyar-me de tothom que formi part del problema, és a dir, els còmplices.
I, justament, escric tot això per no fer invisible el problema, perquè m’ho dec a mi mateixa.

Saps?
Ara tinc l’esperança que el món serà just i rebràs el que et mereixes. Ara s’ha acabat el silenci.

1 comentari:

Josep ha dit...

Entenc que la cosa no ha seguit cap via judicial.