Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dijous, 19 de maig de 2016

Treballeu i sigueu feliços (I)

Un nou dia se't presenta als morros. Una plantofada de vida a la cara, alegre, viscuda, idiota. La de sempre, la que et remet a l'instint més primari i majestuós de l'existència: mitja volta i que es llevin els gilipolles.

He obert l'app de feina una altra vegada, sense ganes i sense enzims. L'encís que em provoca veure el pas del temps al rellotge del telèfon és comparable el gust d'una nafra a redós de la llengua, una meravella de l'ésser, i tot i així és addictiu. No faria massa més en tot el dia. No n'hi ha cap necessitat. Vaig tirant amb el que tinc, que és poc, i no tinc cap pressa. Me'n vaig a pastar.

Estiro falsament les potes més enllà d'on m'hi arribaven els braços, perpetro uns estiraments semblants a uns escarafalls de granota epilèptica i obro el Twitter que per això he agafat el mòbil. Quatre tuits fastigosos i que si el tema aquell això i el tema altre allò i opinions molt interessants que el meu cos deleix per assimilar i execrar el més aviat possible. I tuits patrocinats, aquests són genials. Fan fàstic com un equip espanyol de segona divisió.

Ha sortit un d'infojobs, mostrant un vídeo previ de 8 segons on un pobre desgraciat enmig de La Meseta mirant el mòbil celebra amb llàgrimes als ulls no sé ben bé què. Que troba feina, suposo.

A cada oferta d'infojobs s'hi solen amuntegar unes 500 persones com a mínim en els primers 10 minuts. Aquestes ofertes es venen/se subhasten en un 90% dels casos per part de les ETTs, gestionades per personal poc qualificat i amb encara menys recorregut amb una consigna clara: són gestors de mà d'obra, no de recursos humans. De les 5.000 persones que ens hi apuntem ells en triaran 10 d'entre els 12 primers i ens faran una entrevista molt pautada.

El pobre desgraciat del telèfon està content. L'han triat per una entrevista o fins i tot l'han acceptat al lloc de feina. Un lloc de feina temporal susceptible de ser renovat pràcticament mes a mes sense cap mena de seguretat, i amb un tracte personal fugisser on no tens cap dret a saber què passa. Qui més qui menys tothom ha hagut de passar per aquesta situació complicada de futur incert amb poques sortides. És part de l'aprenentatge.

I una merda.

Juguen amb les teves necessitats, la teva situació i, sobretot, amb les teves impossibilitats. Et destrossen el pensament creatiu i t'aboquen a l'alienació i concreció de la felicitat en un únic punt: trobar una feina a l'aplicació del mòbil.

Seguim perdent.