Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dimarts, 15 de març de 2016

Derrota

Un dels principals esculls per la victòria de la societat igualitària és la derrota. La retòrica, la teoria, la pràctica i la realitat són una derrota consecutiva a cada passa de l'agulla del rellotge. Tot el tot en sí és una derrota constant. No hi ha ni tan sols un bri d'esperança quan fins i tot en la victòria, per gran que sigui, hi trobem una derrota major. Ni les bones notícies ho són pel fet de ser-ho, sinó pel fet de no ser pitjors. Ho trobo just, vam perdre fa temps i des que hem abandonat a Déu l'enemic resulta ser pitjor. Ara és un ésser irracionalment racional i viceversa.

Dulce et decorum est pro patria mori. Horaci va escriure això com un homenatge a la guerra de Roma contra el món, i Wilfred Owen va morir una setmana abans que acabés la primera guerra mundial, tres anys després d'escriure un poema del mateix títol des de la mateixa trinxera on va morir pel rei Jordi satiritzant la guerra de l'home contra l'estat nació. Vam perdre, us ho recordo. Una derrota dolça i honorable doncs arriba en forma de victòria, però una derrota que reafirma l'estat, el poder del poble fet esclau de les seves banderes i la seva feina. La derrota és aquesta.

Des de temps immemorials la identitat de l'home ha sigut el que marcat la forma en què ens matem. Som humans i ho fem seguint la nostra essència d'ésser capacitat d'aniquilar un similar de maneres diferents aital que infinites. Des de la ganivetada més profunda a la creació d'una estructura imaginària on la víctima se situï sempre en un estrat inferior on pugui respirar i pensar només per seguir mantenint-se allí. La mort en vida a 39 hores setmanals cobrant un bon salari. La identitat humana del meu entorn és aquesta, la que em permet viure sol, gaudir de certes llibertats i morir defensant la meva noble causa, la de sobreviure, sense cap motiu aparent. La derrota és justament aquesta.

Dulce et decorum est pro labor mori. Morir per la societat, per la democràcia, per la sensació de victòria després de desfermar cada passió humana, per petita que sigui, en aquest instant que la vida esdevé una riba d'un mar en calma un dia que plou. La victòria de veure un company alliberat pel mateix sistema que per un simple gest molt petit pot tancar-lo, com fa cada dia. La victòria de veure com els nostres espais es poden conservar pel mateix procediment legal que els pot derruir. Derruir el que hem construït amb les mans i la feina, la feina que podem i volem donar després de la feina que hem de donar. El meu sou, la meva força de treball. Les teves capacitats i les qualitats que puguis oferir com a treballador d'un poble treballador d'una classe treballadora. La derrota és justament aquesta.

La victòria mentre es perd, mentre es troba el moment per escoltar la música que ens connecta amb la creació i ens atura el temps. L'enemic és el temps i aquest guanya sempre. Aquí és nostra lluita, aquesta és nostra derrota. Assumit això, que només podem perdre perquè hem perdut d'entrada, només ens queda guanyar.