Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dimecres, 31 de desembre de 2014

Que està tot pagat!

Us faig el meu més que particular resum del 2015 (2015? Però què dius puto subnormal?!). Puc predir el futur per Déu, la glòria de l'etern i què carai, que està tot pagat que ve el Papa.

- Gener serà un mes espantós, ple de trifulques i paraules inventades und hat das Prozess eine grössen sheize gewerden. [aquesta genial i segurament incorrecta construcció en alemany podria perfectament tancar qualsevol aglomeració semàntica en llengua catalana o per catalans exabruptada.] Un mes més de més que meravella les més marineres ments que menta amb llimona i mel. Quin fàstic!


- Febrer, on el fred ens tindrà altra vegada eternament dins l'hivern que espanta els mals de qui canta. Una altra mentida temporal a la nostra afeblida cultura occidental, que només la salvaguarden les cançons de taverna. A veure, que és una enganyifa de mes, complexes fora.


- Març tornarà amb les seves tornes dins els torns que fem al torns de l'infern que torna a cada torna que giren els torns que tenim a les portes del metro de Barcelona. Mare meva, semblem Espanya amb aquestes tanques. O pitjor, França. Moriu-vos tots, barcelovers. [alerta que hi ha fills de la gran i meravellosa puta que fan servir aquesta construcció diabòlica


- Abril serà el mes on les nostres més que virils amigues les esquerres ens regalaran un ampli ventall de cosits, esgarips, estripats i descosits que l'espècie humana és capaç de cagar. Jo només vull un mes tranquil on pugui celebrar el meu aniversari tranquil·lament i refotuda alcoholitzat fins les celles, i no m'hi deixareu perquè s'estareu peleant.


- Maig serà el mes on caldrà tornar a afilar els esmolets, encebar els trabucs i anar a fer el vermutet als hereus del Siurana de les Corts entre barricada de somnis i barricada de somnis, perquè convertint la lluita social en aquesta processó de discursos, parafernàlia calamitosa i recargolada i abrasió lenta i dolorosa que feu servir per dir que mataríeu fort els fills de puta que manen, a mi ja em vénen ganes de matar-me a baionetes i càrregues de caballeria a Austerlitz.


- Al juny els gausacs, els Castellers de Sant Cugat, la gloriosa colla que ha desfet una plaça de Braus de Tarragona, que ha enfonsat la capital imperial dues vegades, que s'ha tret l'aparell miccionant tot enfora per que fos degustat per totes les colles de 8 del país per tot seguit empassar-se els seus pixats boca terrossa i amb delecte de l'oprobi, tornarem a mamar de la llet dels Déus i Deeses i descarregarem la tripleta com a mínim davant de més de 1000 anys d'història, pedra i poder de Catalunya. Per Déu el Nostre Pare i Jesucrist el seu fill únic i redemptor, Senyor Nostre i Rei Celestial, que serà així.


- Juliol i agost seran la demostració que la vida a l'estiu és tan prescindible que podrem hasta ignorar amb tota la diligència i elegància d'un cop de puny fort a la panxa (d'aquells que fan regurgitar SKA-P del teu estómac, quan te'l vas empassar amb 14 anys) les meravelloses aventures dels nostres amics, coneguts i saludats.


- Setembre tornarem a la petita trinxera que graciosament (no de rissa) esdevindrà a nostra tomba política, la celebració de la diada, la gigacosa que els nostres ben despolititzats amics de l'ANC tenen a bé a apropiar-se i macular amb idees diguem-ne completament allunyades (disculpeu el to) de la noble tasca* que els avantpassats de la Barcelona del segle XVIII solien acomplir aquest mes, i que van deixar escrita com una bona tradició que agermanava catalans d'arreu. (*matar francesos)


- Octubre. Tot el que no sigui repetir el de 1917 no tindrà cap sentit perquè no omplirà els nostres cors d'amor, joia i socialisme llibertari. És per per això que més que predir res, per l'octubre desitjo que s'acabin els gintònics, les viandes amb panses, la llet sense lactosa i la fam al món.


- Pel novembre predic el final de la democràcia espanyola i el naixement de la democràcia espanyola. La gran festa que esdevindrà la celebració d'uns comicis electorals que poden ser la culminació de la Tonteria™, jo només prego que tingueu a bé a fer-los coincidir amb la diada dels Minyons de Terrassa, i que em pugui emborratxar hardstyle amb aquests beneïts sonats de camisa malva sense haver-he de preocupar de res. Perquè ningú hi hauria d'anar a votar.


- Pel desembre espero que ja s'hagi acabat internet. Que està tot pagat, camarada!


Bon any, sexys!