Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dilluns, 10 de novembre de 2014

Superem la democràcia

Vagi per davant que el 9N ha sigut en sí una victòria en tota regla. I de les grosses. Tenir 40.000 persones a tot el país durant 16 hores sense parar amb centres oberts de manera totalment autogestionada és enorme, i que a sobre s'aconsegueixi que vagin a votar 2.250.000 persones és de rebentar el comptador de pintades de cara als que deien que això no s'ho creia ningú. Com a pantomima ens ha sortit força grossa. Ara bé, amb la darrera mobilització per plasmar el procés en un recompte oficiós i mitjanament fidedigne, plantegem-nos on som.

Si fem cas de les dades, som molts independentistes, uns 1,8 milions. Amb una història que s'ha muntat amb pràcticament tot en contra (incerteses, amenaces i campanyes de ridiculització, etc.), s'ha aconseguit mobilitzar pràcticament la meitat de l'electorat català en un acte sense garanties ni legals ni organitzatives, que tot i així ha complert les expectatives i ha tornat a demostrar que aquest procés basteix la seva pròpia democràcia, la seva pròpia legitimitat, i que la batalla legal és inútil perquè les normes del joc no les marquen formalismes. 400.000 vots no independentistes ho demostren. Però els números parlen per si sols: més de la meitat del país s'ha quedat a casa.

1.800.000 vots. La capacitat mobilitzadora total de l'independentisme és aquesta? Si és així, cal superar el debat de la democràcia (que ja ho hem fet com a col·lectiu aquest 9N, tot i que en el debat del procés encara hi haurà que remenarà el tema) i desenvolupar d'una vegada el debat del futur polític, plantejar sense conplexes ni miraments la independència com a solució política i social per Catalunya. No hi ha més opció ara mateix que deixar de convèncer el personal per involucrar el procés en el dia a dia i passar a convèncer el personal que la independència és el camí a seguir per la construcció d'un país millor i necessari. S'ha demostrat que el procés només se sustenta en la participació ciutadana i que serà aquesta la que ens ha de dur a un estat català independent (que després podrem destruir tranquil·lament), i que després d'aquests dos darrers mesos de passar-nos-ho molt boig, ara cal organtizar-se de veritat: cal construir la independència.

Construir la independència vol dir construir un discurs independentista sòlid, allunyat de toxicitats i alhora desmarcat de complexes. Construir la independència vol dir anar als barris, pobles i ciutats de Catalunya desmobilitzats o altament contraris al sentiment independentista, i canviar la pedagogia fútil pel debat amb arguments i cara a cara. Anar-li a l'obrer de l'Hospitalet, la caixera del Mercadona, l'adotzenat de l'Upper o qualsevol altre tòpic desmobilitzat i dir-li clarament el que no li interessa saber, que senti amenaçada la seva tranquil·litat i que entri a formar part no només del debat sinó de la posició independentista. Construir la independència vol dir superar el tòpic de "primer independència i després ja ens barallarem" i entrar de ple al debat de quin país volem. Permeteu-me la falca (que no vull que em rebateu avui) i dir que jo concebo la independència com un procés lligat a l'emancipació social que anirà més lent que l'emancipació nacional, però tan necessàries una com l'altra per assolir el que entenem com alliberament nacional.

Tot aquest debat, però, només el podem tenir si superem la democràcia que nosaltres anem bastint i ens plantegem que aquest punt singular on ens torbem ja no és un punt d'inflexió sinó un punt de no tornada: avançar cap a la independència amb tot el país al darrere i no una minsa majoria.