Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

diumenge, 22 de desembre de 2013

Si cola, cola.

Anava a escriure sobre alguna xorrada habitual de les meves, però m'he trobat això, i m'he dit: t'avorreixes. Però què carai, un dia és un dia.

Jordi Carreras, cap del grup popular a l'ajuntament de Sant Cugat, es deixa anar en un bany de masses auto-infligit celebrant la xifra de dos mil aturats menys aquest mes a tota Espanya, degut a la quantitat de feina realitzada per les 125 lleis aprovades aquesta legislatura pel govern central. Això ens ha de fer estar contents, perquè ja només queden 4.800.000 aturats. Després canvia una mica el registre, lamentant que a Catalunya la xifra és de 4.000 aturats més, tot responsabilitat de les empreses que marxen degut a la pressió que genera el procés sobiranista engegat, segons diu, per Artur Mas.

No és l'exemple que més m'agradaria fer servir, però és el més clar i fàcil d'analitzar com a cas d'article amb omissió de dades, no sé si intencionada, i de lleugera manca de criteri a l'hora d'analitzar la situació.

Potser l'autor omet per error que la xifra de desocupats a l'estat espanyol supera els 6 milions de persones segons dades de la Comissió Europea, que el nombre d'afiliats a la Seguretat Social ha caigut en 68.000 membres aquest mes i que de les 125 lleis aprovades pel govern només dues són relatives a polítiques laborals. Si jo en sabés més, potser podria posar en dubte que la informació que ell dóna estigui contraposada a la realitat, o alguna cosa així, però segurament ell és un bon estadista i entén que la política és quelcom més que explicar les xifres que no t'agraden. On vas a parar. Ni que haguéssim d'afrontar la realitat.

La realitat sovint t'esclata als morros i per Jordi Carreras no és una excepció: divendres 20 va donar un altre exemple de realitat i diàleg agafant i marxant a mitja representació, convenientment ofès pel tracte barroer rebut un grupuscle de teatre no professional que t'explica la realitat. Crítica a l'església, defensa de la dona i elogi del procés sobiranista no poden ser en una obra que explica una història medieval amb caràcter popular, segons el nostre amic. Ha de ser dur que dia rere dia la societat et respongui obcecada i tossuda que no és el que tu creus, que no és el que tu dius i molt menys que no és el que tu vols.

És com acusar a Artur Mas d'haver engegat el procés sobiranista causant dels greuges econòmics de Catalunya. Només amb aquesta frase ja nega la realitat des de tres punts diferents: primera, el procés no l'ha engegat Artur Mas i divendres va poder veure com és la societat qui porta aquest merder; segona, inventar-se causes de problemes econòmics a Catalunya (en aquest cas, la independència) és propi de governs de dreta tant com el d'Artur Mas com el del propi partit de Jordi Carreras, el que ens porta al tercer punt: Catalunya és Espanya. I si som Espanya i Espanya funciona, com és que el seu govern no treballa aquí?