Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

diumenge, 15 de desembre de 2013

Desobeir és un deure.

Fa uns dies que penso que parlar en primera persona del plural fa com angunieta. Però mira.

El tema. La puta pregunta. Estafa, trolejada federalista o perfiputajoder. El que està clar és que la pregunta no és del tot nostra. No la podrem decidir nosaltres, ni si la podrem fer ni aquestes històries de democràcia participativa i altres hippismes col·lectius, simples invents dels progres fills de la socialdemocràcia. Ho decidiran al Parlament que nos une, sendero de consenso y unidad de destino en lo Universal y su puta madre. Ja sabem que ens diran que no i que no i que no i que no i que no. Que no. Que nooo. Que no, hòstia puta. Pesats.

Hi ha qui diu que, com que no ens deixaran fer la consulta, anirem a plebiscitàries i que ja si d'allò tal. Hi ha qui diu que no passarà res, com sempre. Hi ha qui diu també que el poble català s'aixecarà en armes i baixarà Sant Jordi per follar-se la Moreneta al crit de 200.000 almogàvers assassinant botiflers. Però la drogueta pels carlins. El que és segur, però, és que la consulta no serà legal.

"Al bar" vam estar parlant sobre si ens reconeixerien, qui ens reconeixeria, si seria important... I bé, vam acabar decidint que no som Escòcia perquè Escòcia té homes que van amb faldilla i maten gent a cops d'espasa. I que potser Lituània o Letònia no són potències mundials, però menos da una piedra. Jo sóc dels que pensa que al món se la sua a dues bandes el que ens passi, últimament ens veig com molt cutres, omitibles i cansinos, i potser és millor aixins. M'estic follant el diccionari però és que vaig amb desgana amb tot. Però bé, no està de més tenir el nostre propi estat per tenir la nostra pròpia repressió a la nostra pròpia classe treballadora i poder-ne fardar al Congrés Interanual de Nacions Aixins.

També sa cumenta que gràcies a la pregunta triada, és possible que el sí, que sembla que justeja, perdi força al recompte final. I dic jo, que si sembla que justeja és que potser no volem ser independents, eh? Dic jo. No em feu massa cas que jo no tinc criteri, jo crec que guanyarem de pallissa. Però que eh. Que si va d'un parell de vots no sé jo quina cosa de país serem. Si és que ho hem sigut, ho som o ho serem mai. Que ja mos coneixem i a voltes pareix que siga tot un poquet cosa de gilipitxis.

Però bé, tot això són putes especulacions que no resoldrà ningú a no ser que comencin a sonar bufes a l'oest. I és que vindran bufes. Que siguin més o menys reals dependrà de la subnormalitat de la plana política espanyola, dels seus bojos seguidors i del sarau que és en general Espanya per a tot. Jo que sóc del parer de creure que tot és postureo (te ema) i que si s'esquincen l'ànima és per pura patxanga, cada vegada els veig més imprevisiblement previsibles. Però bé, són especulacions. I només hi ha una certesa: l'ara. No el diari, sinó el moment.

Ara tenim una data, una més que provable pregunta de merda i una decisió presa per un parlament: el nostre parlament, la nostra pregunta de merda i la data que nosaltres hem triat. Perquè ho ha decidit el nostre sistema; podríem entrar en debats sobre què és el nostre sistema, si realment és representatiu o si l'hem triat correctament i tot de baralles de bar que ara no vull tenir: primer independència i després democràcia, tiaputaja. És el mandat democràtic sorgit d'unes eleccions, unes manifestacions massives i una vagina independentista gegant esclafant minipenis unionistes el que obliga a aquest referèndum sobre una voluntat legitima d'una consciència col·lectiva autorganitzada. I no ens poden dir res. Res. Ningú.

Que neguen la consulta? És el nostre mandat: desobeïm.

Que neguen l'estat propi? És el nostre mandat: desobeïm.

Que ens neguen la independència? És el nostre mandat: desobeïm.

Fem la consulta. Millor si és ilegal. Decidir la nostra independència és el nostre deure. Desobeir és el nostre deure.

6 comentaris:

Josep ha dit...

La pregunta ha estat un èxit:

— Els federalistes/confederalistes tenen la seua opciÓ: SÍ-NO.
— Els independentistes tenen la seua opció: SÍ-SÍ
— Els que es volen quedar com ara, o anar al centralisme pur i dur, ho tenen encara més fàcil: NO

Supose que no ens deixaran fer la consulta, i que la cosa acabarà en eleccions plebiscitàries, o en declaració unilateral d'independència.

Ja vorem: queden només nou mesos.

Bardaler ha dit...

Tot això és cert, però per mi la fallada està en si realment la part federalista hi hauria de ser, si per ser inclusius hem acabat obviant la qüestió. Però bé, dóna igual perquè no ens ho deixaran fer. :)

Josep ha dit...

Probablement no es faça. Ara bé, com està quedant el Pere Navarro, i com està enfonsant el PSC!

Marc ha dit...

Van entrar al despatx del president, van follar com a conills i d'aquí a nou mesos hauriem de tenir un part.
Veurem si pel camí avortem, ja sigui de manera natural o a base de pallisses descomunals, i si no hi ha avort caldrà veure com surt la criatura...

Marc ha dit...

Bé, de mesos en son 11, però és el que tenen les espècies no humanes, tenen prenyamentes de diferent durada

Bardaler ha dit...

Totalment cert i no especificat.