Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dijous, 21 de novembre de 2013

Coses que no sé si molen.

L'última vegada que els catalans molàvem se solia cantar això:

"El 2 i el 15", d'Al Tall.

   


Patriotes, fills
De lluitadors d'antiga estirp,
Companys i amics,
"desperta ferro!" és el crit!

Ja han tornat els soldats amb la falç a colps,
Per una terra independent!
Ja han tornat els soldats catalans,
Al front d'un poble resistent!

Sang d'antics maulets, contra botxins i botiflers;
Sempre combatents, mort si fos menester!

Ni presons, ni dolors, ni honors
Faran malbé la lluita ací!
Ni espanyols, ni del nord invasors
Podran trencar el nostre camí.

Almogàvers són, que no volem cap més senyor!
Cada nació, serà dels treballadors!

De valent, lluitarem i veurem
El triomf d'un poble que reeixirà!
O potser, morirem i farem llavor
als Països Catalans!

La lletra s'atribueix a un tal Pep Guia, Josep Guia pels més acadèmics, un sumbat pancatalanista bastant taladrat però amb moments de clarividència estranys. Personatge curiós i que tinc pendent d'investigar, així de bones a primeres el podria incloure a la meva llista "Són carlins i no ho saben" de personatges públics "díscols", "incompresos" o "destacats" i altres entitats de la vida política que no saben el que fan.

Buscant referències d'aquest senyor per Internet, he trobat aquesta joia oblidada de l'independentisme dels anys 80, http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf, quelcom que si actualitzéssim un xic i malament podríem encabir dins del nacionaltietisme*, aquella doctrina política emmarcada en l'independentisme que no acabar d'atiar fi. Un text sobre la convenient existència o no del terme Països Catalans en tant que el debat s'hauria centrat en un moment sobre quin nom ha de tenir la nació catalana, quina és la nació catalana i si existeix dita nació. En aquell moment, Guia deplora la construcció "Països Catalans" que considera artificial i artificiosa per tapar el nom real de la nació catalana, que és Catalunya.

Abans que us poseu les mans al cap, amics de Satanàs meus, sapigueu que Josep Guia té Twitter https://twitter.com/JosepGuia, de manera que us hi podeu escagarrinar fort en ell de manera directa. Alerta, però, perquè ara el nostre amic sí que fa servir la perífrasi "Països Catalans". Ja us he dit que ho tinc tot pendent d'investigació així que no conec el nivell de bogeria actual d'aquest bon home. No he contrastat cap mena d'informació apareguda en aquesta entrada, com l'autoria de la cançó o el twitter que us he servit. Però bé, ningú no ho fa i jo no cobro per això, així que amb gust us desitjo que us follin pel cul.

Tornant a la cançó, me la posa dura i tova alhora i és de rima xunga i mal tot en general. El text que us he transcrit és una lletra que he tret d'un pobre d'esperit de facebook i l'he hagut de readaptar perquè no lligava amb la cançó ni amb cap puta mètrica que conegueu. La que hi ha més amunt tampoc lliga amb res i no s'aguanta per enlloc, però almenys es pot cantar. La podria haver escrit jo borratxo de ratafia I M'AGRADA.

Apa, que vagi bé.

*nacionaltietisme és un concepte que he manllevat de Gemma Galdon Clavell, tertuliana de coses, twittera de coses i algo més. No el sé definir PERÒ M'ENCANTA.

**El primer vers només es pot cantar si sabeu pronunciar correctament les síl·labes en català, gentussa.

2 comentaris:

esparver ha dit...

Ets massa jove.

Josep ha dit...

Els mestres del nacionaltietisme són els irlandesos, que han fet la seua república des de les tavernes, amb Guinnes, wiskata i cançons.

Si als irlandesos els haguessen proposat una consulta com la nostra, la majoria de vots haurien estat nuls.