Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

divendres, 25 de gener de 2013

La CUP, la gralla i Adolf Hitler.

-sabeu què vol dir consulta no vinculant? -Però Artur... -NI PERÒS NI HÒSTIES.

Som a 25 de gener -NAAAADAAAAL- i ja som sobirans. Pressumptament.

Abans d'ahir el Parlament, lliurement escollit a les urnes, va aprovar per majoria pràctica de 2 terços dels vots emesos que el poble de Catalunya és subjecte jurídic sobirà, o algo. El que està clar és que és la primera vegada que una declaració ens afirma com a ens capaç de constituir les seves pròpies decisions a part d'Espanya. Però això ja ho sabíem.

Per tant, la declaració és tan redundant com necessària. El txipi-txapi de la cosa estava en veure si Pere Nafarroa Bai feia el ridícul, que sí, i votava en contra ben bé no se sap perquè. Com tot el que diu. No se sap què diu ni què deixa de dir. Jo l'escolto, m'esforço en entendre'l i  no aconsegueixo saber què vol. De cop surt amb lo del federalisme i sus locos seguidores, però tampoc s'hi declara a favor, no sé, com si llegís un diccionari només fins on posa n. m., i llavors saltés la línia. No sé.

Lo altre estava en què faria la CUP. El 'si crític'.

La gralla és un instrument vilipendiat per la mal pretesa opinió pública i pels mal anomenats músics del país. El cert és que qui ha fet guanyar aquesta fama a la gralla són els mateixos grallers que en el moment que aprenen a bufar la canya ja creuen que és com una flauta i es dediquen a destruir el patrimoni català tot fent-se passar per patriotes. I són patriotes, sí. PATRIOTES DE MERDA. Arribem doncs al punt de la qüestió: la gralla mola si saps tocar-la. Si el que sona és un do i tu volies tocar un mi, no la toquis en públic. O et mato. Perquè la gralla, senyors, també sona així. Mel per les oïdes.

- A veure, es pot saber què parles, subnormal? - Ja vaig, un moment.

El sentit patriòtic català va molt més enllà de pixar quatre notes i cantar els segadors amb sordina. El sentit patriòtic català és la unitat. És votar tots el mateix. És "primer la independència i després ja ens barallarem". I així anem fent, que lo català moli i lo que no pos no. La gralla mola i si ets català pos la toques. NO JODER NO, si no la saps tocar no la toques. No pots sonar com un insult a Santa Cecília.

El mateix per la política. Els catalans tendim a homogeneïtzar tot allò que no sigui la nostra opció en uns mateixos conceptes concrets. Per exemple, qui crema banderes catalanes és un fatxa fill de la gran puta, qui  es passeja per Barcelona amb una estanquera de 2x4 és un fatxa fill de la gran puta i qui no vota al 100% a favor d'una declaració de sobirania que considera insuficient per no ser prou representativa ni complir amb les seves conviccions pactades en assemblea havent-ho explicat a peu de carrer i durant hores és un traïdor botifler ridícul. Doncs si anem amb aquestes, deixeu-me dir que els fills de puta que aneu a les manis a tocar la presó del rei de frança amb canyes de dolçaina en gralles a 4:40 sou igual d'espanyols que Miquel Iceta i us ficaria el vostre patriotisme pel cul mentre aneu camí del gran Auschwitz català que serà el camp de l'Espanyol.

Ala, hasta más ver.