Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dimarts, 5 de juny de 2012

Expressió i expressionisme



Vivim envoltats d'un món que a vegades ens és hostil, que ens atia amb el seu odi més pervers cap al nostre individu, la nostra aura personal i el nostre curs vital. Som uns simples punts víctimes de la maldat divina i la seva grandiloqüència amagada rere la suposada brillantor de la vida.

I UNA POLLA COM UNA OLLA

No sou res perquè no sou res que vulgui ser resHÒSTIA PUTA, ja m'ho esteu enganxant. Escric com un nen de 30 anys.

Us veig i m'esparveroQUÈ CONY, SE M'INFLEN LES PILOTES. Us sento fer el retardat mental pel carrer, pel puto twitter i pels vostres comentaris de discapacitats mentals a qualsevol notícia, 'sussés' o cagarada de colom. He de veure les vostres fotos existencialistes amb aires de pijoprogueria que farien fostiar-vos al mismíssim gatet coix compartit de Gandi i Buda. He de saludar-vos pel carrer quan sé que creieu fermament que la solució als mals del planeta consisteix a veure te rajant dels qui miren el puto futbol. COM SI NO SABÉSSIM PENSAR EN DUES COSES ALHORA. GRÀCIES PER AVISAR. Pensant, us passeu el dia pensant, tot el dia pensant en les vacances que us pegareu quan acabeu la vostra jornada laboral, que avorriu sobiranament tot l'any fins que arriba el dia de la vaga general, que els altres donareu suport cegament encara que la convoqui el mateix sindicat de micos espanyols que viu de les rendes de la dictadura de Primo by the River.

Penseu, penseu, penseu en mi quan, després de recitar-me tots els vostres gustos musicals, tan diversos, des dels innovadors Amics de les Arts i la seva nèmesi Vampire Weekend fins l'ampli ventall de grups com LaTrobakungfutxapangosopordegracialapollatamarepegachinadelinquentesTOTSAFUSELLATS, vingui i us respongui amb una paraulota que a les vostres oïdes sonarà com una atrocitat VANDEDIÓS. Penseu en mi quan, després de replicar-me que hi ha drets i deures i que cal parlar les coses, us esclafi la cara al fang del carrer on els mossos debaten amb els manifestants. Penseu en mi quan, ja cansat de les vostres lamentacions sobre la falta de cooperació dins la societat mentre rieu de qui gaudeix de fer balls mònguers enmig d'una plaça des de fa 200 anys, renegui de la vostra miserable estirp i llastimosa ascendència. Penseu en el meu cipot cavalcant a lloms de llur corcell, sia el corcell vostra cara pustulant, sia vostre forat de Sió.

Dotze apòstols tenia Jesucrist, dotze penis tremebunds s'alçaran de les tenebroses valls de l'Avern per destruir-vos a tots i cada un de vosaltres i la vostra DEMOCRÀCIA.

Perquè tot ho amagueu rere això, la democràcia. Sacrosanta. Immaculada. Llum de llums. Renegueu de la paraula bruta, obcecada, impia, la boca d'un brètol, la mateixa paraula que no patiu a fer servir quan feu veure que aneu beguts amb l'única excusa de liar-vos amb tot el bar. Aquesta paraula que us fa fer la ganyota més insensible davant de qui la pronuncia. Estic recargolant i rebuscant tant les paraules que m'he oblidat de què merdes volia dir-vos.

Em direu "parles com un barriobajero qualsevol", "no cal parlar malament si tens les idees clares", "tens raó però la forma et treu credibilitat". Ah. La forma. Preferiu que digui les coses més suaus. Preferiu que us digui "crec que aquest grup que dius toca molt per la moda que es viu" en comptes de "quina puta merda de música"; preferiu "el discurs d'aquest polític no em convenç" i no "quina puta merda de persona"; preferiu "jo no animo Espanya perquè no segueixo el futbol a l'estiu" en comptes de "quina puta merda de PAÍS".

Preferiu que us ho posi tot de forma bonica. Que respecti tot i tothom. Que disposi tota opinió i emeti un judici d'ampli espectre i que no sigui gaire tancat ni brutal, que inclogui uns arguments eclèctics i valorats des de tots els punts de vista dels interlocutors. Que el 'sobre gustos no hi ha res escrit' sigui el més picantó de la conversa. Que tot sigui el més democràtic possible. Clar. L'expressió. El vostre fotut TOT.

Permeteu-me que us digui que me la porta molt bastant molt fluixa l'expressió bonica de les coses. Mentre penseu coses raonades i pausades, un fill de puta us diu que "hem viscut per sobre de les nostres possibilitats", un retrassat mental fa de ministre d'educació, un conjunt d'indocumentats es relaxa tot donant-vos lliçons de moral social des del seu carnet de partit progue guai (OJU: PSC), el territori el porten quatre desgraciats llepòpters del seu estat del benestar, la terra la 'defensen' militants hooligans de partits parasitaris de tot suposat color i encara em demaneu calma i serenor i que no està la cosa com per cremar contenidors. Que em llepeu l'escrot. A cor obert. Amb la passió i èxtasi d'una monja posseïda per l'esperit nimfòman de la Mare de Déu de Montserrat.

Els mossos són Espanya i ho seguiran sent mentre les manifestacions no es facin amb torxes, granades i baionetes a les portes de la Delegación del Gobierno i es passi a tots el funcionaris de Tráfico per la fulla de les falçs rovellades que teniu a les cases.

Aneu a prendre per cul amb la vostra democràcia i les faltes d'ortografia dels independentistes.

1 comentari:

Manuel ha dit...

Hoy te levantaste por la puerta de atrás del mundo...

Me contenta que estés bien