Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

divendres, 25 de novembre de 2011

Balanç electoral

Haha, nah, és broma.

Fa molts dies, ara que ja ha passat tot, que no sentim a parlar de falta de qualitat de democràtica, de desconfiança en les institucions públiques, de desafecció ciutadana o de indignació. De fet, me la porta fluixa, perquè ja sé que quan guanya un perdem tots i tatatí tatatá que guanyen els mercats i polles en vineiguer. Lo cert és que no hi ha motiu per preocupar-se. Tot va bé. Tot és bonic. La dreta de veritat governa. És com ha de ser. Quan un sistema està concebut perquè hi mani una opció política concreta, no entenc perquè la gent s'entesta en anar a votar l'opció incorrecta. Que en política no hi ha opció correcta, és mentida. En política sempre hi ha una opció política correcta, sempre.  


l'opció correcta

Des dels inicis de la humanitat, la societat que més ha predominat ha sigut la que ha triat el sistema correcte i la via per desenvolupar-lo. Per exemple, als inicis de la història antiga, la societat més poderosa del moment era aquella que sabia tallar els ous a tots els que no fossin fills propis per assegurar-se que només ells podien tenir descendència i perdurar al règim: els egipcis. Aquest també es caracteritzaven per saber triar el yogurín més papallona per impressionar tots els soldats gailors i fer-los creure que eren déus intocables. Fins que van aparèixer els romans, en un moment on el que es necessitava era gent sense escrúpols, amants de les polles i els conys a parts iguals i amb una violència exagerada. I es van cepillar els egipcis. I els romans no s'estaven per hòsties: si s'havia de matar el fill es matava i si s'ha de donar pel cul a la dona es fa i si s'havia d'empalar 300 esclaus a la porta d'una ciutat es feia. NO CHANCE NO MERCY.

I per això no s'estaven mitja vida decidint. Ho feien i prou. Qui valia, endavant, i qui no, no. Era un sistema concebut per unes persones concretes. Si hi eren, de puta mare. Si no, t'envaïen i et tallaven el cap en fines tiretes de bacó que després feien servir per amanir els teus budells. D'aquí els spaghetti carbonara.


ara no us ho mirareu igual 


Per  això un partit d'esquerra no pot ni hauria de guanyar unes eleccions democràtiques al país veí. Ni a cap altre del sistema capitalista. El capitalisme no està pensat per l'estat del benestar. Desenganyem-nos. No pot ser.


L'estat del benestar és aquella gran faula en la que s'ha pogut mig tapar el frau del socialisme del capital, aquest corrent idiota segons el qual podem conviure en un mateix espai econòmic amb la sanitat pública i la construcció d'oleoductes alhora. Ens faran triar entre si volem que l'oleoducte passi lluny de l'hospital (esquerra) o si volem que passi pel quiròfan (dreta). Evidentment, per defensar la primera postura sempre hi haurà el que dirà que "cal protegir el progrés del país amb igualtat per tothom" i votarà el PSC o millor encara ICV, i per la segona saltarà el que diu que qui és el malalt per decidir on li amputen el cap amb la perforadora del tub de l'or negre amb tot el que suposa d'avenç pel país, i anirà corrents a votar CiU. Amb tot aquest merder organitzat, uns i altres s'esbatussen passant per alt el fet principal: mai ens deixaran triar si volem un oleoducte. I jo només vull un oleoducte si és per ficar dins als Manel i calar-hi foc.


No hi ha partits d'esquerra. Només hi ha partits de dreta i partits que no entenen el sistema capitalista i que s'entesten en fer-nos creure que no són partícips d'aquest joc que anomenen socialdemocràcia. Quan has acabat de llegir el programes electoral, escoltar els debats, menjar-li el bullate al porter de la teva escala i votar, ves a dormir tranquil.


Tu has triat entre un invertebrat o un lepòpter, jo estaré pensant en com acabar amb ells.