Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dimecres, 14 de setembre de 2011

Terrorisme d'Estat

******SPOILER ALERT******
ENTRADA POLÍTICA
******FI D'SPOILER******

Que se us ha d'explicar tot, joder.




us he posat això perquè me l'he posat en bucle mentre escrivia

M'agrada la llibertat que us heu pres per no mirar el blog en els darrers 4 mesos. I quan dic m'agrada vull dir que mereixeu un tret al clatell.

Com que vosaltres no hi sou mentre jo no hi sóc perquè les coses són així, us explicaré què és el què ha passat aquests últims quatre mesos. O tres. Deixeu-me.

La famosa manifestació de record del 10 de juliol va ser multitudinària. Ui sí, no s'hi cabia. Quasi ens ofeguem. ***OJU: SARCASME*** Van haver de portar extres per acabar d'omplir el puto passeig d'Arc de Triomf PERÒ NO PASSA RES. Com tampoc va acabar passant res. Ni ens vam independitzar ni res. No servim ni per incendiar el parlament 40.000 persones. Bé, sí, una cosa sí que es va aconseguir: que el fills de la gran puta que els va parir a eructes d'intereconomia reconeguessin que el 10 de juliol del 2010 hi hagués "prop d'un milió de persones" campant amb banderes quadri-barrades i estelades pel centre de Barcelona. Gran què. POLLA

I és que ara resulta que la lluita per l'autodeterminació no cal que es decideixi per trencar coses, matant polis i cremant amics d'Espanya a les places, sinó per les paraules mesuradament dures (OH SÍ CONFRONTACIÓ CATALUNYA ESPANYA SENYOR MAS A MADRID S'ESTAN FENT CACA) i els hashtags i trending topics del truiter.

I és que es veu que si ara fas que un hashtag sigui trending topic et donen un premi, quatre putes en una limusina i la independència. I si el premi és farlopa millor que millor.

ESTIMATS AMICS DE LES XARXES SOCIALS: SABEU QUANT PESA UNA BALA?


ell sí

A mi que el calbo de'n Duran surti a "defensar la terra" dient que cal plantar cara als poders fàctics de Madrid o que la Rigau opini que el model lingüístic és intocable mentre desinfla l'escola pública i infla la privada no m'esperona. Bé sí, m'esperona a apuntar-los a la llista.Un dia us explicaré de què va això de la llista. Per començar i sou quasi bé tots, mamons. I també l'Albert Rivera i molts altres amics del no-nacionalisme.

INDEPENDENTISME DE PANDERETA

Així és com titularé (HAHA TITOLA) la meva xacra i posterior pregó del dia de la pólvora. Aquell dia us llevareu amb la ferum d'una vida nova. Una vida on no hi haurà ni els Manel ni l'Espanyol ni en Cuní ni La Vanguardia ni Mundo Deportivo ni Manel Fuentes ni el Tot és Possible ta puta mare ni la bandera espanyola onejant als carrers de la Catalunya erecta. Una vida on Pilar Rahola  versarà en arameu mentre uns voltors li mengen el fetge al cim del Sant Jeroni citant un per un els fills de puta que aniran passant pel fil d'un punyal poc esmolat i rovellat.

En aquesta nova vida el Nadal serà Nadal i a les cases hi haurà un tió que cagarà tot el que se li demani amb un bon cop de bastó. El Nadal deixaran de ser la felicitat entesa com una gilipollada pròpia de subnormals, sinó una gran festa nacional on els mitjans de comunicació retronaran amb la propaganda dirigida a la canalla "Per Nadal, cap nen sense pistola", per tal que tots els matins cada nin pugui esberlar el cap d'un toixó capitalista amb el simple gest de reconquerir la pàtria.

Una nova vida on vosaltres, amics meus, sortireu a cremar la colònia i refundar el país. I dic nova perquè la d'ara no em convenç, ja que sembla que som una estafa.

No em sento orgullós de ser català. No mentre siguem els subnormals que ens hem deixat colonitzar per una casta d'hemofílics fills de la gran puta. Els subnormals que cada cop que sentim algú dient que Catalunya és maca saltem i cridem "Independència!" i ho posem a Google+ perquè així ho veu molta gent.

Em sento més orgullós de matar el temps escopint el gos del veí que borda a les nits que no d'un poble que surt a menjar polla cada cop que sent la campaneta de l'amo que ens llença els ossets del pollastre que hem caçat.


Vinga, que ho passeu bé.



2 comentaris:

Manuel ha dit...

Naxo:

Paso por aquí de vez en cuando. Aunque no andes por estos rumbos.

Ya sabes que Cataluña y España son complementarias. Una sin la otra no funcionan...Y lo sabemos, pero nos empeñamos en decir una y otra vez que no...Y hay audiencia para eso.

No pierdas el orgullo de ser catalán. Es parte de uno.

Saludos

Bardaler ha dit...

Buenas Manuel, un placer verte por aquí de nuevo. Sigo leyendo tu blog, aunque no deje nada escrito.

A lo mejor tienes razón con lo de la complementariedad, pero cada vez me creo menos el mensaje de todos a una mientras unos vamos y otros se quedan.

Seguramente es muy sencillo, pero mi cabeza pide a gritos que nos sentemos de igual a igual y no de colonia a metrópoli.

Un abrazo!