Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

divendres, 20 de maig de 2011

L'acampada de Barcelona - 19 de maig

Aquest és un post miserable d'aquells on explico la meva vida.


El meu dia ha començat amb un article de Quim Monzó on a primer cop d'ull feia escarni públic dels acampats a les places espanyoles, inclosa la plaça Catalunya, on uns centenars de joves hi han passat la nit. A primer cop d'ull, sembla que els ja establerts com a "indignats" no són més que uns membres més de la gran massa sense 'ofici ni benefici' que campen per la ciutat, una mena de barreja de perroflautes (com m'agrada aquesta paraula) i jovent acomodat amb iPhones i càmeres reflex digitals. A primer cop d'ull.

El "revuelo que ha pillat l'asuntu" al Truiter m'ha fet por, de tan ràpid com cremava la pólvora en tots dos sentits, sobretot en el sentit dels "regurgitos" de'n Monzó. De seguida s'hi han alçat veus de turbes a favor i en contra, cada una més enfurismada que l'altra. Mentre uns defensaven l'article de'n Monzó per ser una crítica punyent i vertadera contra un grup de hippies bruts i jovent descarriat amb smartphones, els altres catalogaven l'autor com un gran mestre del filldeputisme. La batalla ha acabat amb en Monzó retwittejant tot el què l'afavoria, amb missatges que anaven des de l'aplaudiment al nollisme més descarat.

Evidentment, ha aixecat polseguera el fet que el moviment de campistes no hagi encaixat la crítica com un avís constructiu i que molts s'hagin dedicat a lapidar Quim Monzó. La veritat, és que l'article, rellegit, no dóna per l'insult, sinó que, fidel a l'autor, maximitza les mancances d'un moviment espontani. Les propostes del moviment, cert, ratllen la demagògia, i a voltes donen uns aires de fervor simplista i mediocre que fa massa pudor a ignorància. Però d'aquí a considerar l'article com un atac al moviment és més precipitat que aquest article.

Aquí és on hauria d'anar una petita disculpa per Quim Monzó per tot l'amor que li he dedicat aquest matí de forma totalment irracional.

He llegit infinitat de missatges on els assenyats de torn responien als acampants com la joventut eixerebrada i amb educació deixada a perdre que som, una petita lacra d'aquesta societat pulcra catalana, aquests joves que pensen que per canviar el món cal organitzar un merder a centre de Barcelona, perdent el temps, embrutant el carrer i dificultant la recuperació econòmica pel turisme. Ocupant un espai de tots, organitzant comunes de beuratge i drogodependència retransmetent-ho amb els mòbils amb 3G que els papàs ens han regalat. Aquests assenyats que veuen amb mals ulls el fet que es manifestin demanant democràcia quan ja fa temps que la tenim; aquesta gent que fa quatre dies es meravellava amb les imatges de la plaça Tahrir al Caire i es lamentava que la joventut d'aquí no tingués esma per canviar l'Status Quo. Aquesta mateixa gent, entre ells el mateix Monzó, considereraven necessari un revulsiu per canviar les injusticies, i confiaven que aquest moviment escampés una empenta revolucionària que portés més justícia al món. Aquesta gent que va sortir desirosa, com jo, a la manifestació del 10 de juliol de 2010 per l'Estatut, per cridar contra el que consideràvem un atac a la voluntat popular, una INJUSTÍCIA com una catedral.

Per suposat, aquesta gent considera que el crit de ràbia demagoga d'uns acampats a l'intempèrie ibèrica no té fonament més enllà "un ataque de rebequeria" per no dur les sigles de cap partit i demanar el no vot. Una colla de frikis amb Facebook al mòbil, vaja.

Que m'ho expliquin.

Jo he baixat aquest vespre a donar un tomb per la plaça Catalunya, i m'hi he trobat això:




Ja em direu on és el jovent merdós que diuen. Baixeu divendres a la Plaça i digueu-m'ho, llestos, que ho sabeu tot.

Vinga, no us feu molt mal.

1 comentari:

Manuel ha dit...

Me gusta que la gente haya despertado.

Lo que quiero ver es lo que pasará después de las elecciones...Si es efímero o realmente duradero. Entonces despejaré las dudas que tengo....

Por ahora esto de que bildu "apoye"...

Saludos Naxo.