Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dilluns, 15 de novembre de 2010

De castells i castellers - Part II - L'ambient a les diades

A la part I vaig parlar de les emocions que suscitaven els castells de les altres colles; veure les imatges d'euforia desfermada de les altres pinyes et provoca tot tipus de reaccions, des de l'empatia fins a la indiferència, passant per la ràbia malaguanyada fins al contagi. Però, què passa quan és la teva colla la que s'exalta, la que esclata de felicitat? És una barreja brutal. Necessites cridar, saltar o pegar bots, depenent d'on sigui la vostra parla llemosina. Necessites fer-ho extensiu a tots els que t'envolten. Vols que aquesta sobredosi d'adrenalina i felicitat no sácabi. Per als que estigueu més donats al futbol, és com quan Iniesta marca un gol en l'últim segon. I d'això en sabem tots...

Però imagineu quan tot això s'envolta d'una aura especial, d'un ambient propi per a l'ocasió, quan només s'espera això. És encara millor. Tenir una alegria sorpresa és sempre benvingut; t'exaltes igual tan si desitges que passi com si només esperes. En canvi, quan has preparat un objectiu, te l'imagines al cap i esperes acomplir-lo, és encara millor quan es fa realitat.

És per això que descarregar el teu millor castell envoltat de l'ambient de la diada pròpia és una sensació que et deixa el cos baldat i content.

Suposo que aquestes paraules seran poc per a la gent dels Minyons de Terrassa, que aquest cap de setmana la volen tornar a liar.




Salut i peles!

1 comentari:

Manuel ha dit...

Ahora son patrimonio artístico de la humanidad.

Saludos