Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dijous, 25 de març de 2010

Felicitat irracional



L'últim any 2009 es recordarà per un munt de coses que ara mateix no em ve de gust esmentar perquè segur que me'n deixaria un munt, però sí que hi ha una història que molta gent recordarà amb un somriure als llavis, només caldrà pensar-hi.

Parlo de les sis copes del Barça.

Tot i que el futbol és un esport que molts han encertat a qualificar d'un esport de cavallers jugat i admirat per hooligans, no deixa d'agradar-me tant com per jugar-hi amb quatre tarats com jo o com per mirar amb emoció un partit el diumenge al vespre.
Però això del Barça...com a tothom, de petit em regalaren la samarreta i els panatalons del Barça, a més a mi amb el nom de l'Stoichkov. Per celebrar els gols mon pare sempre tirava un masclet, un petard valencià, dels de veritat, no aquesta merda que venen per subnormals i nens agilipollats. Així que sempre he viscut en un ambient prou culer com per ser el que sóc ara.

Aquest any he disfrutat TOT el que un culer somia: petar-nos el Madrid al Camp Nou, que es petessin el Madrid a vuitens, guanyar tots els partits per més de 3 o 4 gols, tornar-nos a petar el Madrid i al Bernabéu i fotre'ls més de cinc gols, vibrar amb les eliminatòries, carregar-nos el Chelsea a semifinals a la champions, guanyar la copa del Rei, guanyar la lliga, anar sobrats a la final de la Champions i guanyar-la a un dels millors equips del món, guanyar les dues supercopes per golejada, omplir Canaletes cada nit màgica, tenir el millor jugador del món i guanyar el títol de campions del món!!

Tot culer sap que el Barça és el millorequip del món, només faltava que ho sapiguéssin els altres, ningú pot dir el contrari, ja està.

Tota la felicitat que em dóna aquest pensament es podria reduir en aquell meravellós mes de maig. Hi penso sovint, i noto el cor com em batega un xic més fort, em dóna un copet per avisar-me que sóc feliç en aquest moment.
L'únic contra que trobo és que ja ho percebo com un fet que em fa sentir nostàlgic, però tal com ha dit en Pep, ho tenim tot guanyat i tot per guanyar. Som eterns només per això.

Fa uns dies van passar pel poble les sis copes, i, collons, què maques!!

4 comentaris:

Manuel ha dit...

Se siente el Barça por las venas Naxo.

La vida es un ciclo sin fin: Hoy estamos arriba, mañana estamos abajo. Lo importante es que se sepa que cuando se esta abajo, no se puede vivir de ilusiones pasadas, sino trabajar para volver a ese pasado ilustre

Saludos amigo. Andas perdido por la red

que et follin ha dit...

tranquil fill de puta, tots els de l'odisfera que us adureu uns als altres sou completament homosexuals i us va més una polla que a un tonto un carmel. Així et reventin

que et follin cul petat ha dit...

Ignatius, crec que l'únic gilipolles i estúpid aquí ets tu. Ara et puges al carro també?que estàs en el dique seco i foten bulla en Valero et penetrarà demà mateix?em jugo el que vulguis que tota la ràbia que tens la canalitzaries en forma de COVARDIA cara a cara imbècil. Tu també ets un subnormal que probablement no entendries ni l'índex del Vollhardt, Sobotta o Netter. I a mi l'originalitat me la sua, si a tu t'excitava és el teu problema i si te la pelaves millor doncs dues pedres. I no vaig més guai per tenir (molts) més coneixements que tu, sinó que probablement tinguis un problema d'inferioritat o bé de gelosia vers la meva persona. No tots estem capacitats per realitzar estudis com per exemple la medicina, FILL DE PUTA.

Ignatius ha dit...

1. Gràcies per visitar el meu blog

2. Tens raó. Menjo polles a mansalva

3. Tens raó. Sóc un lameculos descarat

4. Tens raó. M'amago darrere una identitat secreta.

5. Tens raó. Sóc un ignorant

6. Fallo. No t'has llegit el meu blog (tot i que segur que no cal, ja que sóc un desgraciat que no sap escriure).

7. Fallo. No sóc un fill de puta

8. Lamento que hagis d'anar per la vida en cadira de rodes. Més sort a l'altra vida. Digue'm on vens el billet de la ONCE i te'n compraré un parell.