Bardalades

Bloc 100% subvencionat.

dijous, 25 de març de 2010

Felicitat irracional



L'últim any 2009 es recordarà per un munt de coses que ara mateix no em ve de gust esmentar perquè segur que me'n deixaria un munt, però sí que hi ha una història que molta gent recordarà amb un somriure als llavis, només caldrà pensar-hi.

Parlo de les sis copes del Barça.

Tot i que el futbol és un esport que molts han encertat a qualificar d'un esport de cavallers jugat i admirat per hooligans, no deixa d'agradar-me tant com per jugar-hi amb quatre tarats com jo o com per mirar amb emoció un partit el diumenge al vespre.
Però això del Barça...com a tothom, de petit em regalaren la samarreta i els panatalons del Barça, a més a mi amb el nom de l'Stoichkov. Per celebrar els gols mon pare sempre tirava un masclet, un petard valencià, dels de veritat, no aquesta merda que venen per subnormals i nens agilipollats. Així que sempre he viscut en un ambient prou culer com per ser el que sóc ara.

Aquest any he disfrutat TOT el que un culer somia: petar-nos el Madrid al Camp Nou, que es petessin el Madrid a vuitens, guanyar tots els partits per més de 3 o 4 gols, tornar-nos a petar el Madrid i al Bernabéu i fotre'ls més de cinc gols, vibrar amb les eliminatòries, carregar-nos el Chelsea a semifinals a la champions, guanyar la copa del Rei, guanyar la lliga, anar sobrats a la final de la Champions i guanyar-la a un dels millors equips del món, guanyar les dues supercopes per golejada, omplir Canaletes cada nit màgica, tenir el millor jugador del món i guanyar el títol de campions del món!!

Tot culer sap que el Barça és el millorequip del món, només faltava que ho sapiguéssin els altres, ningú pot dir el contrari, ja està.

Tota la felicitat que em dóna aquest pensament es podria reduir en aquell meravellós mes de maig. Hi penso sovint, i noto el cor com em batega un xic més fort, em dóna un copet per avisar-me que sóc feliç en aquest moment.
L'únic contra que trobo és que ja ho percebo com un fet que em fa sentir nostàlgic, però tal com ha dit en Pep, ho tenim tot guanyat i tot per guanyar. Som eterns només per això.

Fa uns dies van passar pel poble les sis copes, i, collons, què maques!!

dimarts, 23 de març de 2010

dilluns, 15 de març de 2010

Lyon!


Notre pigne pour le Réal!!!

Olympique! Olympique!

Je regret mon rétard pour écriver sur cette histoire... Epique. La grande defaite blanche sous la marée bleue...

Saludo des d'aquí tots els meus enemics a Lyon (que no són pocs) i dir-los que ja no sóc de l'Olympique, encara que els hi estaré agraït durant el que queda de temporada per enviar a en Florentino a ca seva junt amb la nena Ronaldo i els seus 300 milloncejos.

Ja van dos... (i encara me'n queda una)





Ps: demano disculpes pel símils fàcils i poc treballats. Però diré en la meva defensa que estem parlant de futbol